L'antifranquisme com a conglomerat de moviments socials de resistència gaudeix d'una atenció historiogràfica abundant.
"Les compartimentacions partidistes, les controvèrsies ideològiques i les lògiques i dinàmiques polítiques que permetien diferenciar etapes han estat ampliament estudiades i reconegudes. Aquesta preocupació generalitzada per tractar l'antifranquisme com a part de la història de les institucions polítiques, ha tingut com a conseqüència una manca d'atenció a la manera com tota aquesta activitat es duia a terme, és a dir, al reconeixement de les dimensions més obscures de l'activitat clandestina. Les tècniques concretes d'ocultació, les estratègies de camuflatge, les competències per assolir la invisibilitat, les xarxes de contacte que funcionaren a partir de les necessitats quotidianes, dels sentiments compartits, dels afectes ressentits, tot allò que conformaria la capa freàtica de la que s'alimentaria qualsevol cristal·lització posterior però de la que depenia en última instància.
Atendre aquesta dimensió oculta de la vida social en la lluita contra la dictadura franquista constitueix l'argument principal d'aquest treball. L'aplicació d'enfocaments específicament antropològics ha permès enfatitzar tant la dimensió tecnologicomaterial- les maneres de lluitar, el "com" de la lluita- i la comparació intercultural, associada en aquest cas al secret com a recurs i codi culturalment pautats.
Jofre Padullés Plata "
Tomado de:
No hay comentarios:
Publicar un comentario