Ordre Públic i violència a Catalunya (1936-1937)

Ordre Públic i violència a Catalunya (1936-1937). Comitè de Mílicies Antifeixistes. Govern de la Generalitat.
Sinopsis:
El volum dona a conèixer amb rigor i cura, però també amb transparència, escrits relatius a l’ordre públic i la violència que tingué lloc a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil. Es tracta sempre de textos que es troben a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, textos d’una gran contundència sobre una època dura per al nostre país, uns moments amb llums, sí, però també amb ombres.
El llibre es divideix en quatre parts. La primera se centra en els organismes revolucionaris que dominaren el principi de la Guerra. Ens referim molt especialment al Comitè Central de Milícies Antifeixistes, organització clau per entendre els canvis radicals que sacsejaren la vida política, econòmica i social catalanes, però també a les Patrulles de Control. En la segona i tercera part s’agrupen els documents de la Generalitat que mostren el pas de l’ordre revolucionari al republicà. Entre aquests papers s’hi troba l’afer Revertés, és a dir, l’intent de complot i conspiració contra el president Lluís Companys per part de membres de la mateixa Generalitat. Tanca el llibre una part dedicada als conflictes locals on trobareu, entre molts d’altres, els fets ocorreguts al Vallès, al Garraf, a la Cerdanya, a la Terra Alta, a les comarques de Girona o al pla de Lleida. Incorporem també imatges de l’època i dels documents originals, mapes, un índex onomàstic i un altre de topònims.
AUTORS
Comitè de Mílicies Antifeixistes
Organisme revolucionari que es va fer càrrec de l’ordre públic i el front de guerra a Catalunya entre juliol i setembre de 1936, a banda d’implusar la col·lectivització de l’economia. Creat a iniciativa de la CNT, el seu cap visible era l’anarquista Joan García Oliver. En formaven part CNT, FAI, UGT, ERC, PSUC, POUM, UR i ACR.
Govern de la Generalitat
Institució de govern de Catalunya des de 1359. Els seus presidents durant el segle XX foren: Francesc Macià (1931-1933), Lluís Companys (1933-1940), Josep Irla (1940-1954), Josep Tarradellas (1954-1980) i Jordi Pujol (1980-2003).
ISBN: 978-936625-5-4
Mida: 16,8 x 24 cm.
Pàgines: 440.
Visto en:
http://www.foroporlamemoria.info/2011/03/ordre-public-i-violencia-a-catalunya-1936-1937/

Joan García Oliver

Joan García Oliver nació en Reus en el año 1901. En 1919 entró en la CNT, formando parte del grupo antibolchevique “los solidarios” en 1922. Fue uno de los fundadores de la FAI en 1927. A García Oliver le veremos como un actio protagonista de las luchas sociales en la Cataluña de la Segunda República. García Oliver fue siempre un partidario de la esencia teórica anarquista, contrario a cualquier intento de colaborar con tendencias reformistas. Además, fue un defensor de la revolución social para enfrentarse a la sublevación militar. En esta línea de coherencia ideológica estaría su contribución a la organización del Comité de Milicias Antifascistas de Cataluña. En el Comité fue responsable del departamento militar. También, organizó la columna “Los Aguiluchos”, que, dirigida por Jover y García Vivancos, salió hacia el frente de Aragón.

Cuando la CNT se incorporó al gobierno de la Generalitat, se le ofreció la secretaría general del Departamento de Defensa. Pero, no cabe duda, que hubo un cambio en su postura cuando decidió ingresar en el gobierno de Largo Caballero como ministro de Justicia (4 de noviembre de 1936 hasta el 17 de mayo de 1937) En esta decisión debió pesar el contexto del momento: Madrid sitiada y la Generalitat incorporada a la política central de la República. Desde su cargo creó los Tribunales Populares. García Oliver explicó en su obra El eco de los pasos, que presentó numerosas objeciones a Horacio Martínez Prieto, secretario del Comité Nacional de la CNT cuando se le comunicó la decisión.

García Oliver se exilió en México, donde fallecería en 1980.