Declaració del Parlament de Catalunya de reconeixement de la persecució i el genocidi del poble gitano

El Parlamento de Catalunya realizó aprobó una declaración muy importante en relación con la memoria histórica del pueblo gitano en el año 2007. Anteriormente, en el 2001 hizo otra declaración en la que se reconocía la identidad de este pueblo, pero la segunda se establece en relación con la persecución y el genocidio que los gitanos han padecido:
Declaració del Parlament de Catalunya de reconeixement de la persecució i el genocidi del poble gitano
Llegida en el Ple del Parlament el dia 29 de març de 2007
Considerant que l'article 607 del Codi penal vigent, sobre el delicte de genocidi, afirma que han d'ésser castigats a diverses penes de presó «els qui, amb propòsit de destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós [...], maten algun dels seus membres [...], sotmeten el grup o qualsevol dels seus individus a condicions d'existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument la seva salut [...], duen a terme desplaçaments forçosos del grup o dels seus membres, adopten qualsevol mesura que tendeixi a impedir el seu gènere de vida o reproducció, o bé traslladen per força individus d'un grup a un altre».
Considerant els fets històrics següents:
- Entre els anys 1499 i 1783, en l'actual territori de Catalunya es van aprovar almenys una dotzena de lleis de prohibició dels trets identitaris i culturals del poble gitano que en pretenien l'assimilació forçosa o, en el cas contrari, la desaparició com a poble. Les raons subjacents d'aquests textos legals es basaven en el fet que el projecte de construcció i de consolidació d'un estat unificat i culturalment hegemònic en aquest període generava que la diferència fos vista amb desconfiança i com a factor que posava en qüestió el poder establert. El resultat fou que la llarga convivència entre cultures i religions de poblacions numèricament diverses fos substituïda pel fanatisme i la repressió.
- La Corona catalanoaragonesa també va seguir aquesta política antigitana que, en un primer moment, pretenia l'expulsió del poble gitano, i que va anar evolucionant cap a l'assimilació forçosa dels seus membres, passant per l'esclavitud i la persecució penada dels gitanos i de llurs símbols històrics (llengua, indumentària, ocupacions, residència i mobilitat, entre altres).
- Per circumstàncies degudes a la manca de mà d'obra, principalment després de l'expulsió dels àrabs, les polítiques de persecució i assimilació van modificar el to repressor, de manera que el poble gitano fou reconsiderat com a possible força de treball, sobretot en les feines del camp. Tot i així, es continuà limitant la residència dels gitanos i aplicant-los penes discriminatòries, sempre amb l'objectiu d'aperduament de la identitat gitana.
- La repressió va tenir un abast molt més ampli i cruel amb els fets del 30 de juliol de 1749, anomenats «La Gran Batuda». Durant el regnat de Ferran VI es va dictar una reial ordre per la qual s'emplaçava a empresonar tots els gitanos dels diversos territoris, sense excepció d'edat, sexe o estat. S'ha documentat que, com a mínim, uns nou mil gitanos van ésser reclosos en presidis o van anar a parar, com a mà d'obra, a mines i arsenals, molts dels quals hi van morir.
- En veure que de cap de les maneres no s'aconseguia fer desaparèixer el poble gitano, ja en època de Carles III es va optar per sotmetre'l a polítiques d'integració, que en pretenien l'assimilació cultural, que incloïa la pèrdua de la llengua, i l'assentament forçós.
- Ja al segle xx, amb l'esclat de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista, es va intensificar la intolerància cap al poble gitano. Se'n tornà a prohibir la llengua, que fou qualificada com a argot de la delinqüència, i se li aplicà específicament la Llei de perillositat social. Només cal dir que el Reglament de la Guàrdia Civil tenia dos articles específics per als gitanos, i que aquests articles conculcaven la presumpció d'innocència. Alhora, tant l'Administració com determinades institucions religioses i benèfiques finançaven i promovien programes dedicats a ensenyar als gitanos a deixar de ser-ne.
- Amb la promulgació de la Constitució espanyola, l'article 14 de la qual reconeix que els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, es posà fi a aquesta discriminació legal. El mateix article 14 de la Constitució ha inspirat lleis que promouen l'acció afirmativa destinada a certs grups socials, partint del principi que la igualtat d'oportunitats és tractar d'una manera diferent els qui són diferents per tal de vetllar per la igualtat.
I considerant que les conseqüències econòmiques, socials i culturals de totes les lleis antigitanes que s'han dictat al llarg dels segles es continuen patint en la societat d'avui i que, en bona part, són la causa de la desigualtat del poble gitano.
El Parlament de Catalunya:
1. Afirma i reconeix que el poble gitano resident a l'Estat espanyol, i concretament a Catalunya, ha estat víctima d'un genocidi històric i continuat.
2. Deplora totes les lleis racistes i antigitanes que han dictat o secundat les institucions catalanes i totes les situacions que han produït el maltractament, la discriminació i la vulnerabilitat del poble gitano al llarg de la història.
3. Es compromet a treballar perquè s'apliquin polítiques incloents, efectives i decidides amb l'objectiu d'aconseguir la igualtat d'oportunitats dels membres del poble gitano a Catalunya i el reconeixement i el manteniment dels seus trets culturals i identitaris, en observança de les resolucions 1045/VI i 1046/VI d'aquest Parlament, de les actuacions governamentals empreses en compliment de les dites resolucions, de l'article 42.7 de l'Estatut d'autonomia i de la Directiva 2000/43/CE del Consell de la Unió Europea, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic.
Palau del Parlament, 29 de març de 2007"
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/declaracions-institucionals?p_format=D&p_id=12810055